L’exterior emmarcat. Finestres panoràmiques.

Deixar entrar la llum i aire ha estat sempre la principal funció de les finestres. Però no sempre ni a tot arreu s’han construït finestres amb vista. Les àmplies vistes ja es consideraven un luxe reservat a les viles, representatives en l’ Antiga Roma.

El filòsof Sèneca es mofava que en l’època de la República Romana els banys haguessin tingut petites obertures mentre que en la seva època un bany sense grans finestres i àmplies vistes era considerat un amagatall de paneroles. Ja abans, Plinio el Jove, havia recomanat finestres amb vista i pintures de paisatges com a elements substancialment imprescindibles d’una vida noble en la vila.

Tanmateix al segle I, el poeta Estacio, glorificava el gabinet de curiositats i les vistes des de les finestres com la cúspide del seu retrat literari d’una vila de Sorrento.

Precisament aquest vincle entre les vistes i el gaudiment va portar en l’ Edat Mitjana a un rebuig generalitzat de les vistes i de les finestres amb vista. En l’ Antiguitat Tardana del Cristianisme, la renúncia total dels eremites a tenir finestres en les seves cel·les va ser considerada símbol d’especial pietat i ascetisme. La contemplació plaent de la bellesa de la naturalesa va ser reprovada com pecaminosa perquè distreia de la contemplació i la reflexió. La vanitosa vista “vana vista” danyava l’esperit dels creients.

Al segle XV, l’ humanista i arquitecte Leon Battista Alberti exigia als mestres d’obra una bona vista com a característica distintiva dels palaus i viles senyorials. Ell també dóna per descomptat que airejar i il·luminar són les funcions realment necessàries de les finestres. Però elogia expressament les vistes emmarcades arquitectònicament com a garantia del gaudiment i el plaer que aquestes haurien d’oferir en palaus i viles senyorials, més enllà de les seves funcions directes.

Alberti va donar la volta a la comparació feta en l’ Antiguitat de les vistes través d’una finestra com una pintura. La “finestra com a quadre” de l’ Antiguitat passava a ser el “quadre com a finestra”. Alberti descriu el nou quadre com una aparent vista a través d’una imparcial i rectangular finestra.

Fins i tot, la denominació de Windows per al sistema informàtic de Bill Gates, ha estat interpretada com a al·lusió a la “finestra aperta” d’ Alberti en el llibre d’ Anne Frieberg, The Virtual Window, from Alberti to Microsoft.